L’ única experiència que tinc d’un aprenentatge en línia és la del Moodle. Si bé a l’escola o a l’institut encara no el vaig conèixer, a la carrera està sent un amic inseparable. 
Serveix, sobretot, per tenir disponibles els documents de cada assignatura, així com també per penjar les tasques avaluables de manera electrònica. Tot i això, també cal dir que en alguna de les assignatures de llengua aquest campus virtual ha servit per aprendre i millorar les nostres habilitats. A primer, per exemple, havíem de finalitzar el curs de Llengua Anglesa amb un nivell equivalent al B2 del Marc Europeu de Referència. És per això que a final de curs, a part de l’examen de continguts de l’assignatura, també teníem un examen del tipus First Certificate i, per tal de preparar-nos-el bé, la professora ens penjava molts listenings al Moodle, els quals podíem escoltar les vegades que volguéssim i podíem saber quins errors cometíem.
Tot i que aquestes activitats de listening van ser molt útils, considero que no es pot aprendre completament un idioma en línia. Aprendre llengües de manera assistencial és com millor es progressa: estar a l’aula i preguntar dubtes in situ al professor, així com també aprendre dels errors que cometen els altres companys, segur que és ara mateix el procediment més eficient.
albertranades 
Albert:
Jo també sóc més partidària d’aprendre llengües a l’aula, però no descarto la idea d’aprendre-les en línia. És veritat que a l’aula pots aprendre dels companys i fer preguntes al moment, no obstant, en línia també pots contectar amb el professor o amb altra gent via videoconferència. Tot i que, potser és una manera més autònoma d’aprendre una llengua i, com has dit en l’entrada anterior, hi ha d’haver més constància perquè t’organitzes més com vols. Crec, però, que el fet d’aprendre en línia encara és una manera d’aprendre molt innovadora i poc estudiada fins ara. Així que, potser és qüestió de temps, sense deixar de banda l’ensenyament a l’aula eh!