Jo i les meves llengües

D’aquí poc farà 22 anys que vaig néixer. Va ser un 21 de maig a les nou del matí a l’hospital de Figueres, tot i que el meu municipi és Navata. A casa sempre he parlat el català, tanmateix, de ben jove, als cinc anys, vaig començar a jugar a futbol a Figueres i ja va ser llavors quan vaig començar a utilitzar el castellà per a comunicar-me amb alguns companys d’equip.

La imatge fa referència als meus inicis futbolístics. La llengua vehicular amb els components de la foto era el castellà.

Abans de començar l’etapa de la Primària vaig passar per una experiència una mica dolorosa a la llar d’infants. Era un nen molt mogut i amb molt caràcter, la prova és que un dia vaig deixar les meves primeres dents de llet marcades a la galta d’en Manel, un company del poble. Més endavant, vaig estudiar la Primària a l’escola del meu poble. Les classes eren de molt poques persones i tot es feia en català; fins i tot, a les classes de llengua castellana i anglesa hi era molt predominant.

Pel que fa a la meva afició a les llengües estrangeres, la veritat és que ja ve des de ben petit, sobretot si em refereixo a l’anglès, la meva primera llengua estrangera. Va ser sobretot gràcies a la professora d’anglès que vaig tenir a l’escola des dels cinc anys i durant tota l’etapa de primària. Aquesta professora era la Gemma, una persona molt simpàtica i d’allò més agradable. Conseqüentment, els meus pares em van apuntar a una escola d’anglès a Figueres i, des de llavors, no he deixat mai d’estudiar-lo. Tot i això, des que vaig aprovar el First Certificate als disset anys, la veritat és que l’he abandonat una mica, tot i estudiar-lo a la universitat. Actualment m’estic preparant per examinar-me de l’Advanced, ja que considero que és vital per al nostre currículum. També cal subratllar que, quan tenia 15 anys, vaig passar gairebé un mes a Londres amb en Sergio, un dels meus millors amics, estudiant l’anglès i participant a un campus de futbol. Va ser una experiència inoblidable, ja que vaig conèixer gent de molts altres indrets del món. Més endavant, al finalitzar el primer curs de Batxillerat, uns quants alumnes vam ser seleccionats i obsequiats amb la beca Orator que ens permetia passar una setmana a la ciutat anglesa de York. També vaig gaudir molt d’aquesta segona estada a l’estranger.

     

Portada, sumari i fragments de la revista que vam fer alumnes i professors després de l’estada a York.

        

Tot seguit, dues captures de la famíla que em va acollir a la ciutat de York.

A part de la professora Gemma que vaig tenir durant la Primària, durant l’etapa de la ESO i de Batxillerat a l’institut també vaig tenir molta sort amb les professores d’anglès. La Sònia abans i la Cati després van ser dues professores excel·lents. La Sònia era “com una alumne més”, ja que era d’allò més agradable i, sobretot, era una amant de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). La segona, tot i ser bastant estricta, sempre trobava la manera com motivar a tots els alumnes, fins i tot aquells més pèssims. Amb la Sònia encara ens veiem de tant en tant i a vegades també parlem pel Facebook i pel Twitter!

Fotografia amb tres companys del centre de secundària on vaig estudiar, l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres.

Personalment, a hores d’ara, el meu objectiu més prioritari és examinar-me de l’Advanced i així tenir un nivell òptim de la llengua reina actual. En referència al català, vull examinar-me aviat per obtenir el nivell D, aprofitant els coneixements obtinguts a la carrera. També m’haig de plantejar examinar-me d’algun examen oficial de francès, perquè així tots els anys que el porto estudiant quedin reflectits en un diploma. El vaig començar a estudiar de manera formal durant la ESO, a l’institut i en una escola de francès de Figueres. És doncs la meva segona llengua estrangera i ara, a part estudiar-la a la universitat, també l’aprenc en una escola d’idiomes de Barcelona.Amb tots aquests exàmens que vull fer és bastant inviable pensar en la possibilitat d’estudiar ara per ara altres llengües; si bé que és veritat que m’agradaria aprendre algunes nocions d’àrab i de xinès, dues llengües cada vegada més presents en aquest món tan globalitzat. Així doncs, d’aquí a uns deu anys, en nocions de llengua, m’agradaria tenir algun altre certificat sota el braç i, com acabo de dir, poder-me defensar amb més llengües, a part de les quatre que domino (català, castellà, anglès i francès).  Espero que aquesta assignatura d’Ensenyament de Llengües serveixi de motivació perquè a partir d’ara passi a tenir més present la possibilitat d’ensenyar i educar nens o adults, una de les sortides professionals que actualment té més futur.