La meva afició per escriure ve des de ben petit. Sobretot, l’afició a escriure coses relacionades amb el futbol. Guardades en caixes de sabates hi tinc unes quantes llibretetes repletes de cròniques dels partits del Barça, així com també del primer equip del Figueres i dels partits de futbol base que disputava amb els meus equips. La meva afició per aquest tema era tan gran que fins i tot vaig enviar (i es van publicar) més d’una carta al director al conegut diari SPORT. Des de ben petit he volgut ser periodista, tot i que finalment m’he decantat per una carrera de llengües on, en teoria, el ventall de sortides professionals és més variat i obert.
Amb aquestes imatges de diferents produccions personals escrites es pot veure clarament l’evolució que ha tingut la meva escriptura. El fragment del diari SPORT va aparèixer en la publicació del dia 9 de juliol del 2009, concretament a la pàgina 11 d’aquest rotatiu. És la carta al director més recent de totes les que vaig enviar, en aquest moment ja tenia 19 anys.
Pel què fa a la lectura, la veritat és que, en general, mai m’han apassionat els llibres que ens han obligat a llegir a l’escola i a l’institut. Sóc una persona que sempre m’ha agradat seleccionar allò que vull llegir. Tot i això, recordo que una de les lectures obligades que més em va entusiasmar i entretenir va ser Tres Sombreros de Copa.
A més, un llibre que sempre recordaré és el de La Perla, no precisament perquè m’entusiasmés, sinó perquè la meva mare també l’havia llegit, més o menys quan tenia la mateixa edat que jo i al mateix centre educatiu, l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres.
albertranades 
La veritat és que és una de les entrades més interessants que he llegit. Sobretot, destacaria la bona documentació de les teves produccions, crec que el fet que n’hagis recollit de diferents èpoques de la teva vida fa que sigui molt il·lustustratiu.
Però, podries fer referència a alguna lectura que hagis fet en un altre idioma? Alguna que t’hagi agradat especialment i ens voldries recomana?
Espero que continuïs amb la teva afició al periodisme!
Sara
A mi em passa el mateix. Quan m’obliguen a llegir una lectura, tendeixo a avorrir-la…però suposo que tu, d’articles sobre el Barça, n’has llegit, molts oi? haha!
¡Sí! Opino lo mismo que Sònia. Leer por obligación algo que no nos importa nada… ¡es lo peor! En mi clase los alumnos se bajan resúmenes del Rincón del Vago, se explicaban los libros y ya está, un libro menos. ¡Qué diferente hubiese sido todo si nos hubiesen dado la opción de elegir algo que nos gustase! Supongo que habría más trabajo para el profesor porque tendría que cambiar el método de evaluación, ya que habría que adaptarlo para que todos puedan elegir algo diferente. Pero, de todas formas, creo que el profesor también podría sacar provecho del cambio, al menos no tendría que leer 50 veces lo mismo ¿no? En fin………..
Gràcies a totes tres per comentar en aquesta entrada! Molt interessants les vostres aportacions!
En referència al que ha dit la Sara, la veritat és que tinc molt ben guardades totes les llibretes les quals escrivia coses d’aquest tipus quan era petit. De tant en tant, quan les llegim amb els meus pares, sempre em diuen que són d’allò més valuoses i que no es poden perdre mai! Si més no, no hi ha dubte que són divertides…Pel que fa a llibres que he llegit en anglès i francès, la veritat és que, tot i que n’he llegit molts, mai he estat gaire bo a l’hora de recordar títols d’obres.
Del que diuen la Sònia i la Sofía, no hi ha dubte que sovint és “dolorós” i cansat llegir obres literàries per obligació. Segurament que molts hem passat per aquesta experiència que comenta la Sofía, la de llegir resums i comentar un llibre amb els companys sense haver-lo llegit. Tanmateix, durant l’ESO i el Batxillerat vaig tenir unes professores d’anglès bastant modernes que sí ens deixaven escollir les lectures. A l’entrada “Teories lingüístiques” vaig esmentar breument aquest cas.