Teories lingüístiques

A simple vista, abans de fer una anàlisi més detallada, és bastant evident que tots hem rebut coneixement a través de totes les teories lingüístiques possibles, ja que al llarg dels anys hem patit una llarga llista de professores i professors. Segons el meu parer, l’edat és una de les principals diferències per la qual un professor pot ensenyar d’una manera o altra. Per entrar una mica més en detall, en el següent paràgraf faré memòria i comentaré els mètodes que utilitzaven antics professors meus. Concretament em basaré amb tres professores que vaig tenir durant la ESO i el Batxillerat, etapes les quals en recordo moltes coses.

Per una banda, durant l’etapa de la ESO em va ensenyar Llengua Castellana la sra. Anna Díez, la professora de més edat que he tingut fins avui –de fet, ens va impartir classes l’any de la seva jubilació. Els seus mètodes tenien un aire ben tradicionalista. Després de cada classe magistral ens havíem d’aprendre de memòria la teoria, ja que al dia següent, dos o tres estudiants que ella decidia a l’atzar, li havien de vomitar la lliçó. Pel bé de tota la classe era convenient tenir-la ben estudiada; en cas que no fos així, t’enduies un negatiu com una casa de pagès. Tot i que, tal com marquen els cànons, s’estudiava molta gramàtica, un dels seus plats forts era la literatura, i més concretament la poesia. És per això que més d’una vegada m’havia tocat recitar, per exemple, algun poema de Bécquer o alguns sonets i romanços de Góngora davant de tota la classe, mentre l’Anna fruïa veient-me caure la suor pel front, ben mort de vergonya recitant un vers rere un altre.

 Per altra banda, al mateix temps vam tenir com a professores d’anglès a la Sònia i la Cati (les mateixes que han aparegut a l’entrada anterior). Les dues tenien uns trenta anys i escaig i els seus mètodes d’ensenyament eren ben diferents als de l’Anna. La Sònia, sobretot, vivia per conèixer contínuament noves maneres d’ensenyar i cada setmana assistia a diferents congressos i conferències sobre les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Així doncs, les seves classes no eren gens tradicionals, sinó que s’hi barrejaven teories de caire estructuralista, generatiu, pragmàtic i també basat en la lingüística del text.

Tot i que, evidentment, es feien diverses activitats escrites, tant una com l’altra posaven molta èmfasi en la llengua oral, és a dir, hi havia molts diàlegs a classe (exemple de teoria estructuralista). Aquests diàlegs podien ser entre alumnes i professora, o bé només entre els alumnes, mentre la docent passejava per la classe i escoltava amb atenció les diferents converses que es duien a terme. Una vegada, a segon d’ESO, amb la Sònia, cadascú va haver de portar una cançó anglesa a classe, amb la seva corresponent lletra però amb espais en blanc perquè la resta de la classe omplis els buits quan s’escoltava la cançó. El meu hit va ser Everybody’s Changing, de Keane. Va ser una activitat molt interessant de preparar.

Amb la Cati, també regnaven a classe altres activitats escrites on, per exemple, l’aprenentatge es basava en el tractament de l’error (teoria de la gramàtica generativa). Sovint, després de cada chapter del llibre, es feia un Pre-Test que servia de preparació per a l’examen final. Era molt útil per veure com portàvem la lliçó que acabàvem d’acabar.

Una de les altres activitats que ens havien fet fer aquestes dues docents era la de llegir llibres. Cada dues setmanes, teníem l’obligació d’escollir un dels llibres de texts que elles mateixes ens oferien i, un cop llegits, havíem de comentar-los breument en petits comitès a classe (teoria de la lingüística textual). Entre d’altres, aquesta era una de les activitats en la qual es posava èmfasi en els actes de parla (teoria de la pragmàtica).