Les meves metodologies

Per una banda, en referència a la gramàtica-traducció, personalment no comparteixo totes les crítiques que rep aquesta metodologia. Potser és cert que és massa tradicional –deriva del mètode tradicional d’ensenyament del grec i del llatí– i que no és la millor ni la més ordenada. Tanmateix, considero que algunes vegades pot arribar a ser útil el fet topar-se amb tots els problemes de la llengua d’arribada, com per exemple problemes de preposicions, temps verbals, etc. No ha estat fins a la universitat quan he experimentat realment la gramàtica-traducció, i el que passa és que, molt sovint, els professors defensors d’aquesta metodologia utilitzen excessivament aquest mètode i provoquen que l’alumne no aprengui tot el que hauria d’aprendre, per falta d’informació i de coneixements. I és que ja se sap: els excessos mai són bons…

 Per altra banda, no recordo experiències de Silent Way a classe. En totes les classes d’aprenentatge de llengües que he participat fins ara, el docent ha tingut molt de protagonisme, fins i tot a les classes on recentment ha tingut presència la gramàtica-traducció. Amb això no vull dir que el professor no hagi de tenir en compte el mètode del Silent Way a l’aula; de fet, considero que el bon professor és aquell que té en compte totes les teories i sap utilitzar la quantitat justa de cadascuna -com el bon pastisser, que ha de saber posar la quantitat idònia d’ingredients, especialment de llevat, perquè la massa del pastís quedi suficientment esponjosa.

Un bon professor ha de ser com “un bon pastisser”

Tot i que a la universitat possiblement ha dominat la gramàtica-traducció, el mètode que anteriorment ha tingut més protagonisme a les meves classes de llengua estrangera ha estat, sense cap mena de dubte, el mètode directe. Des de la Primària, tot i tenir cada any un llibre de text i un d’activitats, he après la llengua amb activitats interactives on el llibre no era imprescindible. Dominaven els diàlegs, així com també les fotocòpies, que servien per complementar allò que hi havia al llibre o, sobretot, per realitzar activitats de comprensió oral i escrita.

Una de les moltes fotocòpies que vam treballar durant l’ESO. Aquesta va servir per dur a terme una activitat de comprensió oral.

Abans de donar per tancada aquesta entrada, penso que també és obligat mencionar l’enfocament oral i situacional, ja que va molt lligat amb el mètode directe. La majoria d’activitats interactives que es poden incloure en el mètode esmentat més amunt, també fan referència en aquest enfocament, el qual exigeix que, per exemple, a l’aula es faci servir sempre la llengua meta. Així, als dos mètodes hi ha tasques d’escoltar, d’imitació i de repetició, a més de preguntes i respostes per omplir buits, tal com es pot veure, per exemple, a la fotocòpia prèvia a aquest darrer paràgraf.