La majoria dels llibres que he tingut per a aprendre llengua estrangera es caracteritzen, sobretot, perquè tenen una estructura molt ben definida i concreta. Tot i que els noms dels apartats no sempre coincideixen en la seva totalitat, a cada tema del llibre hi ha activitats dirigides a cadascuna de les habilitats possibles: escoltar, llegir, gramàtica, vocabulari, escriure, parlar. El següent llibre, el qual ja vaig mostrar en una entrada anterior, és el que vaig utilitzar a primer de Batxillerat. A l’índex podem veure com cada unitat està formada per activitats destinades a millorar cada habilitat (vocabulary, reading, listening, pronunciation, grammar, writing, speaking).
Tanmateix, quan decideixes estudiar una llengua estrangera a part, com per exemple en una acadèmia, l’estructura dels llibres de text sol ser diferent. O, com a mínim, això és el que a mi m’ha passat. Per exemple, durant el primer curs de la carrera, vaig decidir assistir a classes de francès extres, ja que sabia que no el dominava tant com l’anglès. Per aquest motiu, vaig apuntar-me al PEI (Programa d’Ensenyament d’Idiomes) de la Pompeu. En grups d’alumnes així, cadascú té un nivell més o menys igual i es pretén assolir-ne un de superior; en el meu cas, era un curs per assolir el nivell intermedi (B2).
Era un llibre molt pràctic, replet d’exercicis, tot i que a l’esquerra sempre hi havia un aperitiu de teoria que el professor complementava amb el primer i segon plat, és a dir, amb altres documents, com per exemple fotocòpies.
albertranades 